L’interès de Thomas Ruff per la fotografia rau en els usos que les imatges tenen en la nostra societat, i la seva obra s’ha d’entendre com una exploració d’aquests usos i de la construcció de la percepció individual a partir d’ells. No és estrany, per tant, que Ruff comencés a retallar fotografies de diaris i les guardés, sobretot atret en primera instància per la relació que s’estableix entre text i imatge en la premsa; pel tractament d’il•lustració que la fotografia sempre manté respecte al text; per una relació de necessitat falsament justificada; per la freqüent ambigüitat de les llegendes que descriuen les fotos, etc.

La col•lecció d’imatges procedents dels diaris va començar el 1986 aproximadament i en certa manera pot recordar altres projectes de recol•lecció de fotografies com el mateix Atlas de Gerhard Richter, tret que en el cas de Ruff la col•lecció es limita de forma acurada a fotografies extretes de la premsa. El criteri de selecció és força ambigu i no atén raons temàtiques ni tècniques, és tan sols una qüestió de “restauració”, de preservació. Comentava Ruff mateix en una entrevista que les retallava simplement perquè aquelles imatges l’atrapaven de forma poderosa, per les seves qualitats fotogràfiques: “And sometimes a news photo exerts its charm on me, photographic qualities that I don’t want to see lost. And that’s why I remove them from the newspaper, in order to present them in a different way, to restore some of their pictorial status.”

La fotografia de premsa és on es pot exercir de forma més evident la manipulació a la qual tota imatge pot ser sotmesa, perquè es retalla, i perquè fins i tot pot no procedir del context de la notícia que pretén il•lustrar.

Després de deu anys de recol•lecció Ruff va decidir iniciar un treball amb aquest fons d’imatges, introduint tota una sèrie de variants, i titulant la sèrie Zeitungsfotos. A partir de la imatge del diari va efectuar una còpia, ja que el paper original engrogueix molt de pressa, va augmentar-ne la mida, i a més, va eliminar la llegenda de la fotografia. Amb aquesta successió de gestos Ruff transforma la imatge inicial en quelcom diferent, fins i tot pertorbador. Ruff aïlla la imatge de qualsevol text que la contextualitzi, l’augmenta i l’emmarca, convertint un element –la fotografia- extret de la realitat en un catalitzador de possibles ficcions projectades per part de l’espectador. Això podria ser aplicable a qualsevol imatge però és especialment pertinent en el cas de fotografies extretes de la premsa, perquè l’espectador sap que il•lustraven un text, que estaven inserides en una història, i, per tant, existeix una urgència per restablir el relat.

Així, per exemple, el vaixell de la Zeitungfoto 357 pot ser o bé de refugiats o bé de luxe; les dues nenes que apareixen en la 158 van cap a l’escola o en tornen, enmig d’un paisatge desolat; les nenes de l’escola amb l’estrella estampada a la bateta van sobreviure? Les fotografies donen peu a múltiples hipòtesis que reflecteixen la capacitat de ficció que pot generar la realitat.

Neus Miró