Pertanyents a aquest vessant de la producció de Montserrat Soto centrada en l’evocació de sentiments a partir de l’apel•lació al record, la memòria i l’experiència, Huellas és una mostra de la convulsa i fràgil convivència entre l’home i la naturalesa. Un tema recurrent en la producció d’aquesta artista i que, en la línia del que van insinuar els artistes del romanticisme a través de la seva idealitzada visió del paisatge, constitueix un dels puntals sobre els quals es fonamenta una investigació destinada a l’exploració del subjecte a través de les seves petjades i, per tant, de la seva presència absent.

Per bé que cadascuna d’aquestes obres va ser concebuda perquè, una vegada instal•lades a la manera d’un gabinet de pintures, l’espectador ensordís davant l’alarit de la vegetació en la seva lluita per recuperar un terreny amenaçat per l’acció de l’home, no hi ha dubte que a cadascuna d’elles s’amaga la voluntat de confrontar l’espectador amb una realitat tan irreversible com és la seva pròpia condició humana. Ara bé, més que denunciar el que a ulls d’aquesta condició d’artista representa una amenaça per l’equilibri del planeta, el que suggereixen aquestes imatges és la constatació d’una realitat davant la qual es pot o no actuar segons el que ens dicti la nostra pròpia consciència.

Consagrada des de l’inici de la seva carrera en l’elaboració d’un discurs centrat en l’absència, el buit, el silenci, el record i la memòria, Montserrat Soto és una artista atenta al pas del temps, a la transformació de l’espai i a l’existència de l’home. És per això que en les seves obres no sols s’evidencia la presència d’alguna d’aquestes constants sinó que són justament aquestes les que li atorguen el seu ple sentit.

“El paisatge no és un lloc físic, sinó una sèrie d’idees, sensacions i sentiments que s’elaboren a partir del lloc. (…) La idea del paisatge no es troba tant en l’objecte com en la mirada. No és el que es troba davant sinó el que es veu”. Aquesta sentència de Javier Maderuelo, citada per Neus Miró en el text del catàleg editat pel CGAC de Santiago de Compostel•la en ocasió de l’exposició Compostel•la i en la qual Montserrat Soto va participar amb la sèrie a la qual pertanyen les quatre fotografies que ens ocupen, resumeix a la perfecció l’ànima d’unes imatges on el que es veu és la representació d’una idea com a punt de partida per a l’elaboració d’un discurs basat en el sentiment que emana de la mirada de l’espectador.Agrupades sota el títol de Huellas i composades per imatges preses a Escòcia i a Galícia, el que sobresurt primer d’aquestes imatges de Montserrat Soto és la lúcida reflexió que proposa sobre el gènere humà i les emocions. Una reflexió que, basant-se en una representació subjectiva del món natural i l’exploració del contrast entre allò salvatge i allò construït, evidencia la batalla que lliuren l’home i la naturalesa per a la consecució de l’equilibri entre allò natural i allò artificial.

Frederic Montornès