Secret Strike. Bank Building Utrecht, 2004

Una vaga secreta, segons ens mostren aquestes obres, consisteix en aturar-se per un moment, en congelar l’activitat que s’està duent a terme actuant sobre el context des de la inactivitat. En aquest sentit, l’obra fa referència a la possibilitat de canviar, mitjançant un petit gest personal, una realitat donada. Aquest gest és en concret el fet de parar durant uns segons, de deixar de ser productiu, en definitiva, dins un context en el qual la productivitat i els resultats són la principal finalitat, donat que els espais en els que se centra l’artista són sobretot grans institucions artístiques i econòmiques. Una vaga secreta és una eina de gran potència simbòlica que obre per uns segons la possibilitat a una realitat totalment diferent, personal, i no marcada per horaris ni preceptes externs, però al mateix temps només té sentit com a resposta, com a petita rebelió contra el sistema en el que cada un dels protagonistes es troba sotmés. Es tracta d’una metàfora alliberadora per la definició d’un espai personal i és al mateix temps una potent eina estètica que travessa la història de l’art des de l’escultura clàssica fins al vídeo passant per la fotografia.

En concret, Secret Strike, Bank Building Utrecht, la segona de les obres realitzades dins d’aquesta sèrie, és un dels millors exemples per a explicar la transgressió que representa aquest gest secret. Si plantegèssim l’obra en forma d’hipòtesi, la pregunta seria: quina conseqüències tindria per a l’economia mundial que tots els treballadors del principal banc holandès s’aturessin durant alguns segons? La resposta torna a ser més simbòlica que funcional, però la potència d’aquesta obra es troba en situar a l’espectador en la tensió que suposa considerar com possible aquesta hipòtesi. Tantmateix, el recorregut pel banc, del que podem observar des de la taula de l’equip directiu als menjadors i des de la sala de vigilància a la sala de café, conté moments en els que prima l’anècdota i en els que el que s’activa en l’observació és un instint més voyeurista que fa que ens resulti interessant entrar allà on mai podem entrar per què no pertanyem a aquesta societat en concret. Aquests moments del gest i l’accident es troben contrastats amb aquells en els que el silenci passa a convertir-se en un soroll insoportable i d’alguna manera en la metàfora d’una possible crisi econòmica global, provocada de nou per un gest. És com si se’ns permetés observar el primer gest de la teoria del caos segons la qual l’aleteig d’una papallona pot provocar un huracà.