On Kawara

(Karya, Japó, 1933 – Nova York, 2014)

  Artista d’origen nipó, treballa a Nova York i per tot el món. Va formar part de la primera generació d’artistes conceptuals, que consideraven la pintura com un punt de partida. L’any 1966, Kawara va inaugurar la sèrie “Today” –de “quadres de dates”– amb una obra que únicament duia la data del 4 de gener de 1966 sobre una superfície monocroma, acompanyada d’una capsa de cartó feta a mà que contenia un retall de diari sobre la vaga del transport de Nova York. La sèrie “Today” s’articulava en tres dimensions: el quadre, l’objecte pintat i l’encarnació conceptual del temps i de l’espai. Les lletres en blanc del quadre actuaven com a representació figurativa sobre un fons fosc, mentre que el fons en si, tot i que sempre és uniforme i monocrom, era resultat d’una acció pictòrica típica: l’aplicació de quatre o cinc capes de pintura, que oscil·laven entre els tons gris-marrons, gris-verds i blaus. Tanmateix, com que aquests quadres no s’emmarcaven, els marges també quedaven pintats, cosa que en reforçava el caràcter objectual, accentuat encara més per les capses de cartó.
El més interessant d’aquests “quadres de dates” era la relació que mantenien amb el lloc i el temps d’execució. Cada obra de la sèrie “Today” s’havia d’enllestir al llarg del mateix dia de la data representada. Com que es realitzaven en diferents països, la tipografia i la manera d’abreujar la data variava d’acord amb les convencions de cada lloc. Els retalls també se seleccionaven a partir dels diaris locals. Consecutivament, durant les dècades del 1960 i 1970, On Kawara va concebre altres formes de representar les relacions temporals en la seva obra. Entre el 2 d’octubre de 1966 i el 17 de setembre de 1979 va estar recopilant retalls de premsa per a la sèrie “I read”. El 1968, va elaborar un “calendari de 100 anys” de la seva vida. Amb color groc marcava cada dia que passava, amb verd marcava els dies en què pintava un quadre i amb vermell, els dies en què en pintava més d’un. Per a la sèrie “I met” –del 10 de maig de 1968 al 17 de setembre de 1979¬– va fer llistes de les persones que coneixia un dia concret, i per a la sèrie “I went” –de l’1 de juny de 1968 al 17 de setembre de 1979– va recollir els seus itineraris diaris, que marcava amb un bolígraf vermell sobre mapes fotocopiats de les ciutats que visitava. Tant els retalls de premsa com les llistes de noms i els mapes es recopilaven en forma de llibretes. Els seus altres projectes estaven més relacionats amb l’activitat de l’art postal. A la sèrie “I got up” –del 10 de maig de 1968 al 17 de setembre de 1979– va establir el costum d’enviar dues postals al dia als seus amics, en les quals marcava amb un segell l’hora exacta en què es llevava. El 1970, en resposta a una carta en què el convidaven a muntar una exposició, On Kawara va escriure aquest telegrama: “I am still alive”. Des d’aleshores, ha enviat centenars de telegrames amb aquest mateix missatge a destinataris seleccionats. Tret de la sèrie “I am still alive”, On Kawara va posar fi a les altres accions el 1979, quan li van robar el maletí en què guardava el segell.
Tots els projectes de l’artista tenen una dimensió existencial relacionada amb les seves experiències vitals (els viatges, el cercle d’amistats, la rutina diària). Tot i així, no contenen la mínima pinzellada de subjectivitat. No hi ha cap rastre d’emoció ni de vincles personals amb els fets recollits. El pas del temps es mesura inexorablement amb mitjans objectius i s’empaqueta en unitats d’arxiu. Els esdeveniments no presenten jerarquies, no se’n fa cap valoració. El flux temporal adopta la forma d’una matèria granulosa, pautada per les activitats diàries. Cap dia del passat no es perd en la memòria; l’única diferència entre els dies és la posició que ocupen a l’índex.

Dorota Monkiewicz