Biografia_Centro


Mireia Sallarès

(Barcelona, 1973)

Nascuda a Barcelona l’any 1973, Mireia Sallarès podria definir-se com una artista estrangera. El motiu no és tant que hagi realitzat projectes a França, Mèxic, els Estats Units, Veneçuela o Sèrbia, sinó que la condició existencial d’estrangeria, aquella que fa sentir estrany a la pròpia terra, amb el propi cos o les pròpies idees, juga un paper clau en els seus treballs; com també ho fa el format d’entrevista que utilitza per immergir-se en les històries de vida de les persones que coneix arreu.
Mireia Sallarès considera que «la UNESCO hauria de declarar allò que cadascú ha fet, amb el que la vida li ha donat o li ha pres, patrimoni de la humanitat». Posa l’accent a les particularitats que converteixen a cada individu en únic, excepcional i irrepetible. Si, segons Maurice Halbwachs, la memòria històrica i la memòria col·lectiva només retenen les similituds; l’artista aposta, com Danilo Kiš a L’Enciclopèdia dels morts, per patrimonialitzar la dessemblança. Erigeix monuments col·lectius que incorporen una pluralitat de veus i d’experiències, amb els quals posa en crisi els aparells de construcció d’un discurs dominant, simplificat i unívoc, sobre temes tan complexos com són l’amor, el sexe, la veritat, la legalitat, la violència, la mort.

Cèlia del Diego