Cabcalera_ArtistesIObres_Centre


Biografia_CentreObres_Centre


Jean-Marc Bustamante


Defineix el punt de partida del seu procés creatiu com “un instant en el qual se sent amb ell mateix”. Sigui quin sigui el punt geogràfic sobre el qual giren les seves imatges, sigui Japó, Espanya o Suïssa, pràcticament no té importància en el seu treball. El que li interessa és la imatge que porta dins seu, sotmesa al canvi de la mateixa manera que ell evoluciona. Aquesta aposta que fa l’artista de si mateix fa del seu treball una complexa mirada introspectiva, en molts casos, convertida en objectes hermètics de silenci i densos en informació. En autèntics objectes de pensament.

És per aquest motiu que el treball de Jean-Marc Bustamante és llegit habitualment sota nocions com el distanciament, la fredor intel·lectual o la mediatització del que és emocional. Rere les formes de les seves imatges en realitat el que s’amaga són idees i recerques estètiques. Un esquema circular com una forma vaga de suspens en què la recerca condueix al punt de partida d’un “misteri”, quan precisament aquest “misteri” s’ha dissipat en el recorregut. Com la literatura de Joyce, Proust, Kafka o Pavese o el cinema de Bresson o Antonioni, les seves imatges són desnarratives, en la mesura en què eviten fàcils implicacions causals, circulen en un espai dilatat, digressiu, recorren a exercicis de pensament mitjançant el monòleg interior o s’aposenten sobre la deriva del sentit com una manera d’expressar un gir dramàtic en la percepció del món. Una narrativa basada en una lògica contingent abans que casual que corre el risc, en moltes ocasions, de semblar poc clara, però el desafiament ofert de l’enigma insta l’espectador a participar més activament en el procés d’interpretació.

Ja als anys vuitanta, en la seva col·laboració amb Bernard Bazile sota el nom de BAZILBUSTAMANTE, va treballar sobre les convencions de l’art i la seva exposició i va produir objectes variats i heterogenis amb materials que provenien del món quotidià i de l’art, en què l’únic compromís ja estava en el reconeixement de la visió, la contemplació i en el caràcter il·lusori de la imatge.

Tot el treball de Jean-Marc Bustamante és, doncs, una mise en paysage. Un espai geometritzat, de perfils precisos, de localitzacions transitòries i moralment i psicològicament indefinides. Un espai que pren el paisatge com a paradigma i que és vist com un interstici, com l’expressió d’un estat determinat, com un tableaux. En definitiva, un “espai qualsevol” (en la línia de les formulacions de Gilles Deleuze i l’antropologia de Marc Augé sobre els non lieux o en analogia amb les heterotopies de Foucault com espais de desviació allibertats de qualsevol funció referencial) convertit en imago mundi. És aquesta l’elaboració d’una imatge del món, un dels temes cabdals del treball d’aquest artista que declara fer fotografies per ser la manera més simple i immediata de captar-la. Les diverses sèries de treballs que integren la seva producció, des dels Tableaux, Panoramas o Lumiéres, entre d’altres, són al cap i a la fi, imatges instantànies ralentitzades que registren situacions preses en una metamorfosi constant. Zones intermèdies en les qual s’uneixen dues forces: una que encara procura unir els esdeveniments, per articular d’alguna manera un relat; l’altra que selecciona i distén en el temps per captar el seu ressò, les seves ones excèntriques. Segurament deu ser per això que les seves imatges parlen més d’ambients que de llocs i fan de la imatge, ja sigui fotogràfica, pictòrica o escultòrica, una endevinalla òptica.


 

Bea Espejo

 


Obres_Centre


JMB.0003JMB.0004
 JMB.0006 JMB.0007 JMB.0008 JMB.00011
JMB.0012 JMB.0014 JMB.0004JMB.0015
 JMB.0017  JMB.0018  JMB.0019 JMB.0020
  JMB.0021  JMB.022  JMB.0023JMB.0024
  JMB.0025  JMB.0026JMB.0027JMB.0028
JMB.0029JMB.0030JMB.0031


ArtisteAnterior_Centre     ArtisteSeguent_Centre