El projecte Acciones en Mataró (2003) de David Bestué i Marc Vives és important en la seva trajectòria perquè genera una metodologia de treball i una actitud estètica que marca l’inici i el desenvolupament del seu treball conjunt fins el 2012.

La relació dels dos artistes, iniciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, es consolida a l’Olla de Grills (2002), una proposta sorollosa i anàrquica de presentació de projectes que gestiona Marta Darder com exercici final de l’assignatura Crítica d’Art.

En aquell moment, els dos autors repensen les lectures sobre el món de l’art i els mites personals en el context de la cultura dels noranta. La influència de noms com Gabriel Orozco o Félix González Torres, la fascinació per les accions de Weiss i Fischli, els souvenirs de Carlos Pazos, les pràctiques situacionistes o el potencial del teatre de l’absurd, són dispositius crítics per elaborar els fonaments d’una personalitat estètica que evolucionarà sense perdre l’actitud inicial: l’art no és un antídot per la veritat, sinó un recurs provisional de retorn al sentit, com afirma David Bestué.

Acciones en Mataró inaugura un model de producció basat en la execució i el registre d’accions, en aquest cas al carrer, que són intervencions mínimes i temporals en bancs, finestres, portes o racons de la trama urbana. En el conjunt hi ha una narració a l’entorn de la mitologia personal i les subjectivitats sense control. Les accions no són reclams visual ni missatges, en el sentit unidireccional i de certesa semiòtica del terme, ni tampoc interpretacions, enteses com a formes subsidiàries de la veritat, menys encara són axiomes de res ni per a res. L’estrategia narrativa té dues velocitats de lectura, parteix d’un gest aparentment ingenu per a reprendre en la suma dels moments una hipótesis més complexa: l’art és una experiència quotidiana i la vida una experiencia alienada? De manera intuitiva i esceptica, amb la estratègia de la ironia i dessota el poder del ridícul, les accions són breviaris de la seva relació amb l’art, la ciutat, la sexualitat, els mites, les perversions o els enigmes.

La evolució de les accions es gestiona entre l’atzar i la reflexió pero mai són gestos espontanis. Acciones en Mataró comporta una relectura de l’espai públic des del seu imaginari particular. El procés implica el disseny de cada intervenció, una acció i el seu arxiu visual. No hi ha res fàcil ni aleatori. Finalment la suma de temps i llocs construeix un projecte en diversos formats: l’acció, la fotografia i la edició. Aquesta estructura, adjuntant el format videogràfic, seguirà en els posteriors capítols de les accions a casa, al cos i a l’univers.

En la deriva entre els moments personals i els models socials, les accions passen en un present continu que els artistes visualitzen sense recórrer als gestos grandiloqüents. L’escenari de la precarietat i la economia de medis que els caracteritza convida a la especulació, mai a cap reivindicació d’ordre. Cal destacar que en el projecte realitzat a Mataró hi ha una relació sense intermediaris amb el públic, en ocasions partíceps de les accions. També que la primera presentació del projecte es disposa en un espai no oficial, el taller de la artista Ita Puig a través de l’associació ACM que invita als artistes a participar de l’event Visions de Futur. La posterior edició és la col·laboració d’un projecte editorial no comercial, la Fundació 30 km/s.

Acciones en Mataró és un preliminar assaig sobre el concepte d’espectacle que treballaran en altres obres.  Des del paradigma de la ficció i partint de situacions i objectes quotidians que passen desapercebuts per rutinaris i anodins, els artistes acoblen formalització i joc lingüístic en una recreació escenogràfica de la ciutat.

Pilar Bonet