Antoni Muntadas

(Barcelona, 1942)

En una entrevista per la revistaSites (Nova York) l’any 1982, Ronald Christ va començar demanant a Antoni Muntadas sobre si se li havia d’adreçar com a Antonio o bé fer-ho com a Antoni. “Bé, Antonio és castellà però Antoni és català”, li respongué l’artista, qui, no obstant, admeté que ell acaba per emprar “sols Muntadas com una solució pràctica”.

Però Christ va relacionar, a continuació, la dualitat Antonio/Antoni amb els enunciats també dobles que en aquells moments solien encapçalar els projectes de l’artista, com són Emissió/ Recepció (1975), Personal/Public (1979-1981), Watching the Press/ Reading Television (1981) o bé una primera entrega de Media Sites/ Media Monuments  que en aquells moments Muntadas es trobava en procés de realitzar i pel qual s’havia trobat amb Christ per tractar a l’entorn. “Llavors, la dialèctica en els teus títols, és una ressonància del teu background?”, li va demanar aquest teòric de l’art i la literatura.

Muntadas respongué afirmativament: “sí, aquesta divisió és un pèl esquizofrènica”. I afegí al respecte de la dualitat català/ castellà: “però, saps, en el llenguatge de la meva ciutat natal hi ha una altra peculiaritat. En català pots distingir entre mitjà, que significa eina, i medi, que significa context, mentre que medium [en anglès, singular] o bé media [en anglès, plural] es refereixen a ambdós”. Pel que Muntadas va extreure, seguidament, una màxima sobre el seu treball que es dedueix d’aquest tret diferencial: “treballo amb el mitjà sobre el medi”.

El comentari també va resultar revelador per a Christ, que va atribuir a l’artista una concepció expandida de la noció de mitjà, que es desmarcava de l’aproximació reduccionista als mitjans que s’havia promogut a Nord-Amèrica a resultes tan el formalisme de Clement Greenberg com el determinisme tecnològic de  Marshall McLuhan. Contràriament, la perspectiva de Muntadas resultava especialment genuïna per entendre el medii el mitjàcom a entitats diferenciades al mateix temps que interrelacionades, com a entitats en tensió: des de mitjan de la dècada de 1970,  Muntadas es fixa en com els medissocials queden naturalitzats a redós de l’acció dels mitjans. D’aquí que l’artista hagués encunyat també, l’any 1976, el concepte media landscape, que li ha servit al llarg dels anys per referir-se a l’objecte d’anàlisi de la seva obra.

Oriol Fontdevila