Encabezado_ArtistasYobras_centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro
 

 


 

Enric Farrés Duran

El Viatge Frustrat, 2015- 2016

Video | Color | So | 1 hora 45 minuts

El_Viatge_Frustrat

 

El Viatge Frustrat és un projecte artístic d’Enric Farrés Duran produït per Cal Cego, en el qual l’artista i el col·leccionista s’embarquen en una aventura per mar, amb la intenció de refer el viatge a França protagonitzat per l’escriptor Josep Pla i el seu amic Sebastià Puig i Barceló, més conegut com l’Hermós, l’any 1918. En el relat “Un viatge frustat” (publicat per primera vegada a Un bodegó amb peixos, Selecta, 1950), Pla hi explica amb tot luxe de detalls la travessia, realitzada a vela, a rem i sense papers, així com el motiu principal: visitar uns familiars d’Hermós al Rosselló francès, encara que en el transcurs de la travessa es desvetlla la veritable motivació principal: tornar per a poder-ho explicar. És sabut que el viatge frustrat de Pla mai va arribar a realitzar-se i que encaixa en la idea de crear ficcions construïdes a partir de nombrosos detalls reals (personatges, tipus de peixos, condicions meteorològiques, estats d’ànim, etc.) per donar-los veracitat.

Al contrari que Pla, Farrés sí que realitza el viatge frustrat, que té lloc a la Costa Brava, en ple mes d’agost de 2015. La seva intenció no és crear una ficció realista sinó una realitat ficcionada a partir d’una documentació específica més propera a unes fotografies i vídeos de vacances que a la tradició èpico-tràgica que sovint acompanya els projectes d’artistes i cineastes relacionats amb el mar (recordem, In search of the Miraculous de Bas Jan Ader o Fitzcarraldo de Werner Herzog, per citar-ne només alguns).

El viatge frustrat d’Enric Farrés està a les antípodes d’allò heroic: un artista és remolcat en la seva minúscula barca (una xalana de fusta de 2 metres, sense motor a causa d’un misteriós robatori) per una altra embarcació en perfectes condicions (una rèplica de l’embarcació del poeta i editor Carlos Barral, anomenada “Capità Argüello”, popularment coneguda com La Barrala), capitanejada per un col·leccionista, Josep Inglada, un dels artífexs de Cal Cego. En el transcurs del viatge es produeixen moments de dificultats, d’oci, d’espera i de trobades.

A El Viatge Frustrat la quotidianitat ocupa gairebé tot el metratge, està poblat de moments d’espera en què no passa res extraordinari. No hi ha històries d’amor, d’odi, robatoris o assassinats, no hi ha misteri ni coincidències extraordinàries, però el fet que no passi res, tot i que es creïn expectatives, també mereix ser explicat, i com narra la veu en off en un moment del vídeo, “les aparences no enganyen, són aparences”. I, en aquest sentit, trobem els referents de Farrés en escriptors com W.G. Sebald i Enrique Vila-Matas o en artistes com Ignasi Aballí i tota una genealogia d’”artistes del No” que, com Bartleby, desapareixen, deixen d’escriure, de fer del no-res l’objecte de l’obra, aproximant-se a la realitat des de perspectives inèdites.

El temps és un altre tema clau, ja que el temps de vacances i el temps de producció es barregen i confonen, igual que amb el temps a terra, en el qual no passa res, a l’espera de millors condicions meteorològiques per poder prosseguir amb la travessa.

D’una manera propera i molt quotidiana, el vídeo tracta alguns dels grans temes de l’art, com les relacions entre l’artista i el col·leccionista; entre el deixar-se portar i prendre el timó i, en certa manera, la desmitificació i revisió dels rols (l’artista ja no és heroic i dedica part del seu temps de treball a estar estirat a la petita barca mentre escriu a Facebook; el col·leccionista ja no és el que compra l’obra o la produeix aportant els fons necessaris per a la seva realització, sinó que porta la barca, cuina o compra l’avituallament). Un altre aspecte és el viatge cap a la internacionalització (aquí certament mostrada com una postura naïf) tan important perquè el treball d’un artista sigui reconegut i legitimat.

A El Viatge Frustrat el guió es va escrivint mentre s’esdevé. El vídeo, un format que Enric Farrés explora per primera vegada amb aquest treball i que ha comptat amb l’edició de Telma Llos Martí, utilitza recursos que recorden als tutorials de Youtube o a una conferència via Skype: hi apareixen mapes de Google; la utilització de material d’arxiu o el propi escriptori de l’ordinador de l’artista. D’aquesta manera, utilitzant solucions vídeo-gràfiques i formats de comunicació actual, Farrés Duran és capaç de traduir al vídeo la utilització de la narració en primera persona que en altres projectes ha formalitzat en llibres o de recorreguts guiats i comentats.

Montse Badia


Flecha_Top_Centro


Biografia_Centro Flecha_Der_CentroObras_Centro
Flecha_Izq_Centro