unknown


Biografia_Centroobres_centre-1

 

 


Pep Vidal

 (Rubí, 1980)

Llicenciat en matemàtiques i doctor en ciències físiques, el pensament científic constitueix una experiència vital que articula la seva pràctica artística.  Els canvis infinitesimals, l’obsessió per mesurar i l’assumpció de la impossibilitat de l’exactitud de la mesura són els eixos que articulen la seva recerca artística i científica.

Per completar la seva tesi doctoral, titulada “Desenvolupament d’algorismes numèrics per al càlcul de la topografia dels miralls per a un sincrotró” (2014), es va recloure en una cabana construïda per ell mateix, a l’espai exterior d’Hangar, el centre de producció, on Vidal estava gaudint d’una residència artística. No és tampoc casualitat que la publicació resultant d’aquesta tesi guanyés el premi Miquel Casablancas en la modalitat de publicació del mateix any. Un any més tard, en el context de l’exposició col·lectiva Hablo sabiendo que no se trata de eso, comissariada per Juan Canela a Caixaforum, Pep Vidal es va tancar a la instal·lació Espai del dolor de Joseph Beuys, per revisar la tesi i afegir anotacions de caràcter més personal.

Els canvis infinitesimals que es produeixen constantment a tot arreu i que tenen una cadena caòtica gairebé infinita han estat el motor de molts dels seus projectes artístics. És el cas de

{ } (La Capella, 2013), en el que la voluntat de construir un espai en el qual no passi res, el porta a construir un petit espai buit, amb la col·laboració del sincrotró ALBA, que després recobreix amb diferents materials aïllants (de temperatura, camps electromagnètics, foc, pols còsmic, etc.) fins a obtenir un cub de 83 cm d’aresta i al voltant de 850 Kilograms de pes.

Montse Badia


obres_centre-1


 

 img_7372baixapep_vidal_tesi

 

 


Artiste_Anterior          Artista_Siguiente